JOAN MARTÍNEZ ( jugador )

Avui entrevistem alJoan Martinez Joan Martínez, un dels capitans de l’equip Balaguerí.

El Joan és un jugador de casa, format a les categories inferiors de la base i fill del gran capità Andreu Martinez. Abans de triomfar a l’equip del seu poble, el Joan va passar una temporada per l’Alcarràs, on es va seguir formant com a jugador per un any després tornar al seu equip per poder triomfar. A dia d’avui és una de les icones del club.

Ara coneixerem més coses d’ell:

– El Balaguer ha fet un gran inici de temporada. Després de sumar un punt només a Igualada, quines sensacions té l’equip de cara el pròxim compromís?

Doncs les sensacions continuen sent bones. L’equip continua demostrant que pot competir contra qualsevol equip i en qualsevol camp. Contra El Catllar ens espera un partit complicadíssim contra un bon equip que es troba en una situació enganyosa a la classificació. Sabem també que ara ens ve un calendari molt complicat, amb la majoria d’equips que estan cridats a ocupar zones de privilegi a la taula, per això a casa nostra hem de ser ambiciosos i intentar que s’escapin el mínim de punts possibles,  perquè tenim clar que la clau del nostre èxit passarà per ser forts davant la nostra afició.

– Tu vens d’una etapa molt molt negra del club, patint molt i afrontant moments molt difícils. Com a jugador, veus l’esforç recompensat?

Com a jugador de la casa, sempre que em fico la camiseta del Balaguer vec tot l’esforç d’anys recompensat, ja que és el somni que tots els canterans tenim de petits. Sí que és cert que fa 3-4 anys ens va tocar viure una de les pitjors èpoques del club, però gràcies a l’esforç de molta gent que estimem aquest club, vam aconseguir tirar la situació endavant. Aquesta etapa ens va servir amb aquest bloc per fer-nos més forts, a madurar més ràpid, a unir-nos com una família i a no témer les responsabilitats, tot això és la recompensa que ens ajuda a ser millor equip cada any.

– Ets un jugador que ha estat molt temps al primer equip, de fet quan tenies 15 anys ja feies pretemporades. Com ha evolucionat Joan durant tot aquest trajecte?

Doncs per aquelles èpoques segurament destacava per ser un jugador de caire més ofensiu. Sempre m’ha agradat participar molt en la creació del joc i incorporar-me bastant en atac, per això ocupava posicions més de pivot inclús de mitja-punta. Amb els anys he aprés a disfrutar defensant i a participar de la creació del joc de l’equip des del darrere. He anat retrasant posicions fins a acabar de defensa central i la veritat és que em trobo molt còmode i tot i que es nota que no porto molt jugant allí, intento millorar cada dia.

– Quins han sigut per tu els moments més gloriosos com a jugador?

Doncs probablement pel moment en el que es trobava el club i en la situació que es va donar, diria que l’aconseguir la salvació en l’últim partit de lliga i a falta de 10 minuts al camp de l’Andorra, amb aquell gol salvador d’Iban Parra, i en un any en qui ningú apostava en que ho aconseguíssim.

També guardo un gran record dels ascensos amb el Juvenil a Preferent i amb el filial a 2a Catalana dos cops.

– Ets fill de la història viva del Club, del gran capità Andreu Martinez. Et suposa un repte per tu a l’hora de jugar com a jugador?

Com a jugador és un repte bonic tant per mi com per als meus germans poder seguir els passos futbolístics seus. És molt difícil arribar al nivell de jugador que va ser ell, pel que ha fet per aquest club i pel que ha significat en la seva història. Jo intento crear la meva pròpia amb els valors que ell m’ha ensenyat que s’han de tenir tan dins com a fora del camp. Com a jugador és un repte, però com a persona és una responsabilitat aconseguir mantenir el respecte, i carinyo que ell s’ha guanyat a base de treball, humilitat i honradesa.

– Quin ha estat el teu referent com a jugador?

Des de sempre el meu ídol a sigut Raúl González. Pels seus valors, per la seva humilitat, sacrifici i l’amor que ha demostrat sempre al seu club.

A un nivell més terrenal, apart del meu pare que no l’he pogut veure jugar gaire, sempre m’he fixat en la forma de jugar de Juanjo Tenorio i Toni Menchon, dos jugadors diferents però dels que he aprés moltíssim.

 

 

JORDI CORTÉS ( entrenador )

cortes

Entrenador CF Balaguer

Avui entrevistem a Jordi Cortés, entrenador del CF Balaguer de la temporada que acabem d’estrenar. 3 anys després des de la seva primera etapa al club a tercera divisió, torna amb l’objectiu d’intentar portar l’equip a la categoria perduda l’any 2013.  Aquest any el CF Balaguer celebra el seu centenari i l’objectiu estava marcat inclús abans de començar. Per aquesta temporada la junta ha dipositat moltes espectatives i il.lusions, fent un projecte ambiciós la responsabilitat del qual s’ha dipositat en un home contrastat i amb experiència com és Jordi Cortés. Cortés ha tornat amb moltes ganes i molta ambició, i de moment, a la 4a jornada de la competició, el seu equip ja ocupa el primer lloc en solitari.
Tot seguit coneixerem més sobre el tècnic balaguerí i sobre com gestiona la seva filosofia dins d’un equip plagat de gent de Balaguer.

 Com ha sigut la tornada al Club tres anys després?

Després d’aquests anys on he entrenat a cadet divisió d’honor a la Bordeta, i a segona Nacional femení a l’AEM, el president es va posar en contacte amb mi per incorporar-me com a aentrenador a la primera plantilla. Sempre havia pensat  que tenia un deute pendent amb el club després d’aquella brillant temporada, esportivament parlant, que va ser la 2011-12, on vam aconseguir la salvació de manera brillant i una de les millors classificacions de l’equip a Tercera divisió dels darrers anys. Penso que la vida sempre et dona una segona oportunitat, i aquesta vegada esperem estar un cop més a l’alçada i poder tornar al CF Balaguer, el que ell ens va donar, l’oportunitat d’entrenar a categories de prestigi.
– Aquest any és el centenari del CF Balaguer i hi ha molta il.lusió per assolir l’ascens a tercera divisió, i més després d’aquest començament tant bo que ha fer l’equip. Veus possible aconseguir la fita?
L’objectiu que ens hem marcat, passa per arribar a 4 setmanes de finalitzar la lliga estan entre els cinc primers, o el que és el mateix, amb opcions de fer història. Hem de ser ambiciosos, i no limitar-nos amb objectius de mínims. Cal treballar de valent com fins ara, i creure en les possibilitats de la plantilla. Per ara la classificació és poc significativa, però per altra banda…ens fa ser esperançadors.
– Aquesta categoria és molt enganyosa. Com treballes el teu dia a dia per tenir l’equip al cent per cent?
És una categoria molt exigent, i molt igualada. Observem resultats molt diferents, i qualsevol equip pot guanyar a qualsevol. Difícilment veurem diferències molt grans entre els equips capdavanters i els cuers, i tot es decidirà en el darrer tram de lliga. Només cal recordar l’experiència d’EFAC i Tàrrega el darrer any. Equips fet per estar en llocs de privilegi, que han acabat perdent la categoria.Per a nosaltres és molt important conèixer els rivals, i per això fem una feina important veient partits dels altres equips, i analitzant els punts forts i punts febles d’aquests, i així poder combatre i contrarestar amb le nostres armes el joc de cada rival. Crec que aquesta feina, al principi és un actiu encara més important, perqué els rivals ens coneixem menys. L’altra clau de la metodologia d’entrenament és entrenar i entrenar, treballar i més treballar, per optimitzar els nostres recursos.
– Ets un gran amant de la literatura futbolística, sobretot de Pep Marí. Com apliques els fruits extrets d’aquest llibres?
L’aspecte emocional i psicològic és cada cop més rellevant en el rendiment dels nostres jugadors. Vàrem experimentar una sessió amb un coach durant la pretemporada, el qual ens va ajudar a entendre quins valors hauríem de respectar durnat tot l’any per a crèixer com equip i assolir els objectius junts. Als jugadors els va agradar molt, i crec que ens va ajudar a tenir més identitat com a equip. Intentem ser coherents, convèncer als jugadors del que és millor en cada moment, i sobre tot ser un exemple de constància i treball, perqué som el mirall on es miren els nostres jugadors.
-Quines aspiracions tens com entrenador?
Suposo que com molts, ens agradaria entrenar el més amunt possible, a poder ser…fer-ho al estranger. Crec que l’entrenador català està de moda, i aquest estiu ho he pogut viure amb primera persona amb els viatges a Houston (USA) o Riga (Letonia) on vam anar a fer campus de futbol amb nens. Per a mi seria un somni poder viure d’això i ser professional d’això, però ara estem centrats en aquest repte amb CF Balaguer, el qual ens ha de servir de pont per a reptes més atractius.
 
– Quin és el teu entrenador referent i per què?
Unai Emeri per mi aglutina el que hauria de ser per mi l’entrenador ideal. Metòdic, treballador, amant de l’estratègia i del scouting, i sobre tot…apassionat per la seva feina.